La proposta es situa en el límit entre el nucli urbà i el paisatge rural. Es proposa una progressió des de l’urbà fins a lo rural, una progressió entre escala urbana arquitectònica i la rural.

La planta i la secció manifestaran aquesta condició de límit d’una forma gradual i progressiva, de disgregació fins al paisatge, des del construït fins al no construït, des del ple al buit.

Es proposa la planta baixa en la cota natural del terreny, és a dir una planta per sota de la cota del carrer, així s’aconsegueix el contacte natural d’aquesta planta amb el pati, i es redueix l’altura del volum, apareixent al carrer “Des Cos” només amb planta i pis. Aconseguim recuperar amb aquesta secció el caràcter propi del poble, originàriament de planta baixa i pis, a més de reduir la secció del casc urbà de forma escalonada fins l’espai rural.

Conservar l’escala preexistent originària del nucli urbà, com objectiu de la proposta. Projectar l’espai no construït, un espai de relació, que confereix el caràcter típic de les poblacions mediterrànies.

La proposta recupera aquesta escala urbana típica mediterrània, generant uns espais públics de relació que garantiran el 30% de l’espai lliure determinat per la normativa municipal. L’espai lliure es proposa com una progressió entre lo construït i la zona verda pública.

Es proposa una tipologia en planta basada en la vivenda popular mallorquina.

Una característica de la concepció espacial d’aquesta tipologia és la transparència axial carrer-jardí. Aquesta transparència és una herència de Roma, molt freqüent en els pobles de Mallorca. Circulació axial-central i divisió tripartida.

L’espai central d’accés, tant en la casa andalusa com en la casa gòtica tenen en Mallorca un caràcter molt semblant, és aquest espai el que millor simbolitza en l’arquitectura popular, lo específic mallorquí, perquè es diferencia tant en el seu homòleg en les cases gòtiques de catalunya com en les andalusies d’Andalusia.

Tampoc aquest espai és una herència de la casa romana, on el “zaguan” era només una zona de pas com passa encara en Andalusia. A Mallorca aquest espai no és ni secundari, ni de pas, s’ha transformat en la sala, espai principal de distribució i d’ús.

La proposta reinterpretarà aquesta tipologia conservant les virtuts pròpies de l’arquitectura popular, la ventilació creuada garantiran un bon comportament climàtic.

Es proposa una reinterpretació cap a una vivenda més flexible en la que cada usuari podrà decidir la seva distribució.